Feies un somriure tendre i fràgil,
et veia escalant entre els teus dits
els acords dels meus sentits.
Somiava en compartir els somnis,
en descobrir plegats els camins
que ens portessin per un llarg destí.
Volia recórrer la teva pell,
sentir-la com si fos meva...
i acaronar-te totes les nits.
No desitjava la meva Vida
si no havia de ser tota teva.
Et deia que agafessis fort el cordill
per fer-me volar amunt, amunt,
una mica més amunt encara...
fins que tots dos en fóssim només un.
Tu em miraves dient que veies els somnis,
els viatges que feien els teus ulls
quan eres amb mi.
Demanaves mes mans per abraçar-me.
Prometies ser una porta oberta,
que escoltés els batecs del teu amor,
que entrés i féssim un ritme entre tots dos.
Tampoc volies la teva Vida
si no havia de ser tota meva.
Deies que agafaves fort el cordill,
que em faries volar amunt, amunt
una mica més amunt encara...
fins que tu i jo, fóssim només un.
....però vas quedar esperant un cop d’aire
que tanqués la porta
i trenqués el fil.
Vaig enredar-me tota sola
malalta d’amor.
1995-2000
No hay comentarios:
Publicar un comentario