Només mai

Tancàvem junts els ulls, empenyent un mon millor on no sentir-nos sols i tot d’una ens varem trobar.

Sortíem despullats a passejar els carrers d’un poble tort, oblidats de tot, corrents sota la pluja.

I només de tant en tant, només de tant en tant, et trobava a faltar.

Vas voler emportar-te la mel amb certeses, més enllà i lluny de jo, per si un demà quedaves sol.

Vaig esgotar les paraules i de pensar-les vaig exhaurir els possibles amb les ganes de compartir-me.

Només de tant en tant, ja mai.

Canina

Abandonada joven y perra
en la babia de la Vieja Europa.

Buscando dueño de cariño
se llegó a la palma de su mano.

Olfateando entre orines,
levantó la tercera mentira en su defensa.
Dragón de estrella y hacedor de pesadilla.

La palma de su mano, de a poco, giró del revés
azotando violencia a la perra alma herida.

Enferma desolada soledad y mudos quejidos.

En un rincón vacío lamiendo las heridas
soñó la muerte cayendo balcón abajo.
por escapar al próximo golpe de su miseria.

Mujer perra huyó del miedo sensata perdida
corriendo peldaños, a ciegas y escondidos
con el miedo vacío entre las piernas.

Començar d'ara

La teva absència em fa sentir malaltes les branques que donen fruit a la il•lusió.
Al destí confosa, escolto les onades vora la mar, sota un blau cel meravellós que m’és difícil mirar a sol ponent.
Amb el cap baix cullo les petxines per treure’n fruit a la passejada que he compromès amb mi mateixa i la nova vida que ara començo, resultat ineludible del bagatge d’abans d’ahir i una perspectiva en la que no puc pensar d'on agafar-me.

Si em manques, ja no sé que fer-ne de les meves ales ni la sang que cada lluna plora. Potser es per això que em torno tota enrere per començar la Vida que em resta.

Capità swing

Permet-me el llenguatge, la llengua.
La que em descalça per trepitjar el fang de la meva sang, sota el teu nom. El que avui travessa Palestina per arribar a Itiaca i barrar-me en llàgrimes, amb el teu bàtec bategant-me...
Avui entre lletres e impulsos que arrosseguen l’obertura, he sentit al cor l’altra passa, la que per mi, "em toca" en nosaltres.
Es dins d’un jardí que forma part d’un món, que em torna el riu al reg de les meves ales, allà on vull volar sent de més a prop, en mig la immensitat, del no res més, que l’aire que respiro.
Alço el somni dins d’un acord que passa volant a cau d’orella per arribar a l’estima fossa d'un miracle.
Adreçant la força, la que em manté dreta a l’esquerra i m’acompanya d’utopia viva, creant l’altre Història.

Corrent-te en paral•lel.

Soc

Naufragi
del Miratge
d’un Reflex

qui soc, Jo?

Desert
fèrtil
d’un Paradís
hom som Perduts
Refugiats
Verges
d’Explorar

Pica
la Porta
i porta
Piques,
clava
rebudes
d’Ànimes

No Desapareguis
No

Cants de Sirena


Ploraves Nina
dins la mar
cridaves sirena
sota l’aigua

Ni que només fos...
Ni que només fos...

Vas, vaig sentir
el poder de la ràbia
a les dents mossegant
la sang de la ferida

Escolpida de pors
Fantasmes de nina

Cridava la vida
Dins de casa
I tu callada

Crit de dolor
Als ulls

MIRA’M

Trenco la fusta
Que esgarrapo
Amb les ungles
Estelles àcides
Que es claven
L’ahir d’avui
En mig d’un toll


.......i
........cau
..............el
...................tel

Obres la boca
Obres la boca

I Nina obria la boca sota l’aigua
com una sirena,
que s'ofega fugint.

La mar dels trons

Alè que crida
Silencis
que ensorren

Aprendré

a dir-ho
sens culpa

a cridar-ho
sens censura

escopiré la ràbia
sota les ungles
a la sorra gruixuda
de la mar dels Trons
on vaig créixer

Desaparegut de la memòria

Fotografía;Jesús Atienza

Agafa la llàgrima
vola-la del dit
al niu
desfés-me
tota sola

Agafa la mà
llisca-la del pit
al ventre
desfés-me
tota sola

Tu saps
que jo sé
que soc tu
estima’m

...

Cau pluja
dins els meus ulls
pols de fades
en raigs de llum


Ennuega’t
de mentides
Ennuega’t
la llengua

Ofegat
de veritat

Passa l’aspre
talla la corda
i traga la sang

Avui fa mal

Engendra
la mort
de l’esperança

no seràs Mare.

Un fil de sang
et corre
entre les cames.

Torna

Torna’m
la mà
si em despullo

Torna’m
els ulls
si paro de mirar

Torna’m
les Ales
si deixes de volar

Terra sanga


Fotografía; Jesús Atienza

Escopiré sang i fetge
vers els meus ulls
entre saliveres humides
de tanta paraula ofegada.

Ferides que retorcen l’ànima
quan maten ma Mare

Causalidad

A veces hacemos las cosas sin saber,
y ante la intuición y la querencia
nos encontramos frente a la vida misma
y en lo que en ella nos hemos permitido construir.

"Son los momentos
en que te quedas desnuda
y tu corazón respira,
para reír, para llorar,
para quedar suspendida.
Son la vida.

Alas de mariposas
entre corrientes de aire.

Nos volcaremos una y cien mil veces
hacia dentro y hacia fuera,
pero si escuchas se te siente de cerca,
divino encanto.
Nos quedaremos de cerca aguardando
el silencio en la distancia
que otorga un abrazo.

Todo cabe en la vida de pasada al momento.
Vacía me lleno y llena me derramo."

Soñarte es la creación

Lo que no se ve por detrás...
lo que nos duele en toda el alma,
El porqué estamos aquí
y adonde vamos
sueltos de la mano...
Pérdida en una misma
que otorga al silencio el tiempo
de poder amarnos.

Felina

Hay una fábrica de sueños
que reside detrás del miedo
que se esconde en la mirada,
que no te otorgo, que no te entrego.

En la mirada que escapa de mis ojos
cuando sé que no me observas,
que no me miras,
que ni siquiera me piensas.

Me ronroneo en tu espalda
como una gata en celo,
para que no se crucen
tu mirada y la mía.

Surcando los perfiles de tu piel
con la lengua mojada,
en los deseos que despiertan las caricias
de tu mano en mi cuerpo.
Olvido quién soy y de dónde vengo
para trasformar la idea en juego,
a veces te gano y a veces… me pierdo.

Vencedora perdida en el placer,
cuando siento que ya estas dentro.

Almendra

Ojala pudiera cogerte de la mano y asomarte a la brisa del mar que tanto anhelas.
Mi mundo se ha cubierto de silencio.

Imagino otro mundo mejor, pero un año más me quedé sin respuesta.

Habrá que empezar a levantar la esperanza con la sonrisa de una misma frente al espejo, aceptando que no somos genios ni geniales.
Pero somos y sentimos.

Lloramos y afortunadamente nos acordamos de seguir sonriendo.

En Amor reflejada

Me sobrepongo al sopor que causa la norma,
sin perder el sentido ante un juicio
del que no formo parte.

Amo, incluso, en el reflejo
y donde quedo vacía
transformo la pasión de vivir…
en Arte.

A la deriva de formas y texturas,
creo versos de mirada y silencio.

Latiendo en el subconsciente de un calidoscopio.

Desde el horizonte


Cae el dolor de mi pasado,
como hojas de otoño ante mis ojos,
nunca volvimos al punto de partida.

Regreso a ninguna parte

Entonces

Mi pasión por la vida bordeo tu cuerpo y pasó de largo
dejando un rastro de presentes que ya no alcanzo contigo.

Me fui sin huir.

MAI NUADA I DESPOSADA




Feies un somriure tendre i fràgil,
et veia escalant entre els teus dits
els acords dels meus sentits.
Somiava en compartir els somnis,
en descobrir plegats els camins
que ens portessin per un llarg destí.

Volia recórrer la teva pell,
sentir-la com si fos meva...
i acaronar-te totes les nits.

No desitjava la meva Vida
si no havia de ser tota teva.

Et deia que agafessis fort el cordill
per fer-me volar amunt, amunt,
una mica més amunt encara...
fins que tots dos en fóssim només un.

Tu em miraves dient que veies els somnis,
els viatges que feien els teus ulls
quan eres amb mi.

Demanaves mes mans per abraçar-me.
Prometies ser una porta oberta,
que escoltés els batecs del teu amor,
que entrés i féssim un ritme entre tots dos.

Tampoc volies la teva Vida
si no havia de ser tota meva.

Deies que agafaves fort el cordill,
que em faries volar amunt, amunt
una mica més amunt encara...
fins que tu i jo, fóssim només un.


....però vas quedar esperant un cop d’aire
que tanqués la porta
i trenqués el fil.

Vaig enredar-me tota sola
malalta d’amor.
1995-2000