Permet-me el llenguatge, la llengua.
La que em descalça per trepitjar el fang de la meva sang, sota el teu nom. El que avui travessa Palestina per arribar a Itiaca i barrar-me en llàgrimes, amb el teu bàtec bategant-me...
Avui entre lletres e impulsos que arrosseguen l’obertura, he sentit al cor l’altra passa, la que per mi, "em toca" en nosaltres.
Es dins d’un jardí que forma part d’un món, que em torna el riu al reg de les meves ales, allà on vull volar sent de més a prop, en mig la immensitat, del no res més, que l’aire que respiro.
Alço el somni dins d’un acord que passa volant a cau d’orella per arribar a l’estima fossa d'un miracle.
Adreçant la força, la que em manté dreta a l’esquerra i m’acompanya d’utopia viva, creant l’altre Història.
Corrent-te en paral•lel.
No hay comentarios:
Publicar un comentario