Començar d'ara

La teva absència em fa sentir malaltes les branques que donen fruit a la il•lusió.

Al destí confosa, escolto les onades vora la mar, sota un blau cel meravellós que m’és difícil mirar a sol ponent.

Amb el cap baix cullo les petxines per treure’n fruit a la passejada que he compromès amb mi mateixa i la nova vida que ara començo, resultat ineludible del bagatge d’abans d’ahir i una perspectiva en la que no puc pensar d'on agafar-me.

Si em manques, ja no sé que fer-ne de les meves ales ni la sang que cada lluna plora. Potser es per això que em torno tota enrere per començar la Vida que em resta.